Agamèmnon

10 OCTUBRE

20:00h
Espai Betúlia
Consultar

Exposicions
Tots els públics

10 d'octubre a les 19 h

de Iannis Ritsos

En el marc de l'exposició "L'Odissea des del paper. Joma"

Aquesta activitat consisteix en una interpretació selectiva dels textos més emblemàtics d’ Agamèmnon de Iannis Ritsos, traduïda per Joan Casas, i en una taula rodona posterior per aprofundir en el sentit de l'obra i en les dificultats que presenten la traducció, la dramatúrgia i la posada en escena.

Hi participaran Gerard Bidegain (director), Joan Casas (traductor), Rafa Haro (escenògraf) i Zubel Arana, Oriol Genís i Cristina Martí Ninot (actors).

Col·labora: Saltamartí Llibres

L'obra s'ha estrenat els dies 16, 17 i 18 de setembre al Festival Lola i es podrà veure també al Museu de Badalona (7 d'octubre) i a Barcelona a partir del 6 de gener de 2023.

El punt de partida d'Agamèmnon és el retorn del rei a l’Argòlida, victoriós però conscient que tota glòria és periple. El seu posat ens deixa entreveure un home que ve de tornada de la vida. Un home que, en el moment just abans de ser assassinat per la seva esposa Clitemnestra i el seu amant Egist, reflexiona amb enorme lucidesa sobre l’existència.

En aquesta proposta, però, s’han afegit dues noves presències escèniques, Clitemnestra i la filla d’Agamèmnon i Clitemnestra, Ifigènia, sacrificada pel seu pare abans de la guerra de Troia per obtenir vents favorables.

Ritsos recupera els personatges tràgics i, a través d’una profunda, poètica i compromesa visió personal, els fa encara més universals. Tenim, a escena, una lliçó d’humanitat on es despullen els defectes i les virtuts del militar, on podem copsar la vigència dels maltractats conceptes de sacrifici, victòria, èxit i vellesa.

Iannis Ritsos (Monemvassia, Peloponès, 1909 – Atenes, 1990). De família benestant, visqué de jove la ruïna física i material dels seus. Membre del partit comunista, sofrí llargs períodes de presó i deportació sota els règims feixistes del seu país. La seva obra, molt extensa, obre camí al realisme líric en contra de la poesia hermètica i fa palesos uns sentiments vius d’humanitarisme, de preocupació per totes les situacions de repressió i d’injustícia, i un amor fidel pel seu país i pels seus homes. Conreà també el teatre, servint-se de la recreació personal de mites clàssics (Orestes, 1966; Persèfone, 1970; Agamèmnon, 1970; Helena, 1972; El retorn d’Ifigènia, 1972; Ismene, 1972; etc.). Treballà en el camp de la pintura.

  

Entrada lliure fins completar aforament. Recomanem inscripció prèvia trucant al telèfon 93 464 62 55 o escrivint a espaibetulia@badalona.cat i indicant nom, cognoms i telèfon.