Cançons que acaben en fade out La Copla de Wisconsin
Per què associem Rocío Jurado, María Jiménez o la Mari Trini amb l’Espanya cañí i l’Alaska o Mecano amb la contracultura dels vuitanta? Té a veure amb l’apropiació que va fer el franquisme de la cançó espanyola? Té a veure amb el model de dona que projecta cada artista? Té a veure amb qüestions musicals, estètiques o de classe?
Cançons que acaben en fade out vol respondre aquestes preguntes des de l’escenari reinterpretant actuacions musicals i entrevistes televisives dels anys vuitanta amb ironia i esperit crític.
Un muntatge que és una recerca en clau de musicologia, un concert, una conferencia performativa, una festa i una reivindicació de les cantants de “l’altra moguda” de la transició espanyola.
Durada: 1 h 20 min
La peça és una recerca, un concert i un espectacle humorístic. És una festa i alhora un homenatge compromès a unes icones silenciades del feminisme i el col·lectiu LGTBIQ+. Alba Cuenca, Recomana.cat
Projecte guanyador de la Beca Odisseu Eòlia i+D 2022