JA ÉS DIJOUS! VIOLONS

25 MARÇ

19:00h - 20:00h
Església de Santa Maria de Badalona
Consultar

Altres Activitats
Tots els públics

RESERVA d'ENTRADES VIOLONS Cristina Segura, veu Oleguer Aymamí, violó tenor i violó baix Lluís Heras, violó tenor i violó baix Jordi Reguant, clavecí Abans que la família del violí quedés establerta com la coneixem avui, diversos membres de la família aparegueren i desaparegueren en una evolució i adaptació que s’allargà més de dos segles. Tot i acceptant el judici de la història, cal dir que els instruments que ja no hi són aportaven uns matisos tímbrics que enriquien el conjunt i els donava una clara personalitat que els diferenciava clarament dels membres que han sobreviscut fins als nostres dies. Entre els instruments desapareguts, cal destacar el cas del violó tenor; un instrument que, per tessitura, queda situat entre la viola i el violoncel i, generalment, afinat una octava per sota del tiple de la família: el violí. Aquest instrument omple un espai sonor molt eloqüent entre el que seria el contralt de la família: la viola, i el baix: l’actual violoncel, i la seva veu ha estat traspassada a la viola o violoncel, depenent dels casos, amb solucions no sempre idònies. L’existència del violó tenor està a bastament documentada a través de tractats europeus dels segles XVII i XVIII. Compositors com Monteverdi, Bononcini, Bach, Tartini i un llarg etc., escrigueren parts per a aquest instrument, que podia ser anomenat de diverses maneres: violoncello piccolo, taille de violon, violotto, viola da brazzo o bracchio, viola da spalla o simplement violoncello, en una època on la nomenclatura era molt més confusa del què ho és avui. També, al nostre país, se li pot seguir la pista en diversos documents teòrics i civils, i, a més, en les capelles del barroc hispànic, el violó tenor tingué un paper destacat com a instrument concertant acompanyant la veu solista, sovint en forma de violó obligat. El concert d’avui és una mostra de la música al voltant d’aquest instrument i inclou un recull d’obres instrumentals en les que el violó tenor és el solista, juntament amb obres en què el violó tenor manté un paper concertant al costat de la veu cantada.   PROGRAMA: Lectio 1ª Feria 6ª in Parasceve Con Violones:“Heth, Cogitavit Dominus” Tomàs Cavalleria (s. XVIII) Sonata per a violoncel núm. 2 en re menor Antonio Maria Bononcini Aria núm. 2 de la cantata BWV 85“Jesus ist ein guter Hirt” Johann Sebastian Bach Sonata per a violoncel en la menor Antonio Vandini Lamentacion Sola Para Contralto, Con Dos Violones:“Iod, Manum suam” Juan Francés de Iribarren