La troballa, en una de les estances excavades al Clos de la Torre, a prop de l’actual Museu, als anys 30 del segle XX, de la tabula hospitalis, pacte d’hospitalitat entre els baetulonenses i Quint Licini en el 98 dC, va suposar la primera evidència de l’existència de la casa de Quint Licini. Durant els anys 50 s’amplia el coneixement d’aquest edifici per les excavacions portades a terme per J.M. Cuyàs, en les quals es van localitzar les restes d’un ampli jardí amb un estany central amb els extrems en forma d’absis i un conjunt d’habitacions de la galeria SO. El 1976 J. Guitart va fer una aproximació a la configuració arquitectònica general de la casa, incloent-hi un edifici articulat al voltant d’un atri, trobat al sud del jardí a les excavacions dels anys 30. El 2007 el Museu va obrir al públic, museïtzat, l’espai de l’estany, amb el nom de Jardí de Quint Licini. Actualment, gràcies a les intervencions arqueològiques portades a terme als números 2 i 8 de la plaça de l’Assemblea de Catalunya, entre el 2005 i el 2011, podem completar la planta general d’aquest edifici, que sobrepassa els límits de la ciutat republicana. A més, s’amplia el coneixement del seu sistema constructiu d’aquest, la seva configuració arquitectònica i decorativa, la seva inserció dins la trama urbana de Baetulo i l’evolució urbanística d’aquest sector de la ciutat, des de la seva fundació fins al segle I aC. La xerrada anirà a càrrec de Jacinto Sánchez, arqueòleg responsable de les darreres intervencions al Jardí de Quint Licini, i s’emmarca en el segon cicle de Novetats Arqueològiques del Museu.